Acompanyament psicològic durant el camí cap a la maternitat, adaptat a cada història. Atenció presencial a Sant Cugat i en línia.
El camí cap a la maternitat pot despertar moltes emocions i no sempre es viu de la manera que havíem imaginat...
Per a algunes persones, aquest camí passa per un procés de reproducció assistida, com una FIV. Per a d’altres, l’embaràs arriba sense haver recorregut aquest camí. Sigui com sigui, pot ser un procés ple d’il·lusió i esperança, però també de por, incertesa, preocupació i expectatives.
La maternitat també pot portar canvis en la manera com ens relacionem amb el nostre cos, amb la nostra parella i amb nosaltres mateixes.
I de vegades, el camí pot prendre una altra direcció, no continua com esperàvem.
Pot ser una transferència que no acaba en una implantació, un resultat que no arriba com desitjàvem, un embaràs que s’atura inesperadament o una pèrdua gestacional en qualsevol moment de l’embaràs.
Són experiències diferents, però a vegades amb denominador comú: allò que desitjàvem, esperàvem o començàvem a imaginar, queda interromput, ajornat o en suspens.
l és aquí on poden aparèixer dols que no sempre són visibles.
El dol per la pèrdua gestacional, el dol per la maternitat que havíem imaginat. El dol per un futur que ja havíem començat a construir mentalment. I també el dol i la incertesa de no saber si algun dia podrem arribar a ser mares, ni quan arribarà aquest moment.
Són pèrdues i preguntes que poden pesar molt, encara que des de fora no sempre siguin visibles.
En aquests moments poden aparèixer moltes emocions en forma de muntanya russa, i també algunes emocions que ens poden sorprendre o que fins i tot ens costa reconèixer en nosaltres mateixes. Potser mai havies sentit enveja i ara et fa mal veure una amiga embarassada o amb el seu nadó. Potser et costa alegrar-te pels altres perquè el que tenen, et recorda allò que tu desitges i no saps si arribarà.
Aquestes emocions no et fan una mala persona. L’ enveja, com qualsevol altra emoció, pot explicar-nos alguna cosa. Pot assenyalar un desig, una necessitat o una pèrdua que està present. Poder escoltar-la sense jutjar-la pot ajudar-nos a entendre millor què ens està passant.
També poden aparèixer ràbia, culpa, tristesa, por, frustració, ambivalència o una sensació de solitud que pot ser difícil compartir amb els altres. No hi ha una manera correcta de sentir-se davant d’aquest procés i cap de les emocions que puguis sentir estàn malament ni et converteixen en mala persona, només ens expliquen alguna cosa del moment que estàs passant.
Quan atravessem un procés així, pot ser especialment important trobar un espai on sentir-nos compreses de veritat. De vegades necessitem algú que conegui de prop aquestes experiències, que entengui la incertesa, les esperes, les il·lusions i també aquelles emocions que poden costar tant d’explicar. No sempre és fàcil trobar persones amb qui compartir tot el que estem vivint. I poder sentir-nos escoltades, sense judicis i amb sensibilitat, també pot formar part de l’acompanyament.
A vegades necessitem un espai on poder parlar de tot això sense haver d’estar bé, sense haver de mantenir l’esperança constantment i sense haver de justificar el que sentim. A teràpia podem donar lloc a les emocions, les expectatives, les pors, la incertesa i els dols que poden aparèixer al llarg del camí cap a la maternitat. Un espai on poder posar paraules a allò que costa explicar.
Dona't permís per sentir sense jutjar-te. T’acompanyem respectant la teva història i el teu ritme, sense judicis i des d’una mirada professional i propera.
Si has arribat fins aquí perquè estàs passant per un moment així, o perquè n'has passat algun, abans de res, rep una forta abraçada nostra de tot cor!